GUITAR SCANNERÓ

Tot i el seu nom, GUITAR SCANNER pot configurarse per qualsevol instrument de corda de 3 a 9 cordes, en qualsevol afinació.

GUITAR SCANNER és un autèntic buscador de digitacions d'escales, acords i arpegis. No és un diccionari de digitacions, ni un llibre, ni un manual, sinó que totes les digitacions són generades al moment, mitjançant un mètode fractal de búsqueda que obté ABSOLUTAMENT TOTES les digitacions possibles de qualsevol escala, acord o arpegi.

Però la seva potència no resideix en això, sinó en la seva capacitat per filtrar aquesta complexitat combinatòria basant-se en conceptes propis dels instruments de corda, permetent així organitzar les digitacions per tal d'estudiar-les desde diferents prespectives, i adaptar-les al nivell del músic.

L'escala major genera, en una guitarra de 15 trasts, més de 44.000 digitacions (sense comptar les diferents octaves en que pot descomposar-se una mateixa digitació), i un simple acord de C major prop de 7.000.

Així doncs, com enfrontar-se a l'estudi d’aquestes matèries?

Tens la resposta a les teves mans.

Aquestes són algunes de les característiques de GUITAR SCANNER:

Funciona en qualsevol instrument de 3 a 9 cordes en qualsevol afinació. Es proporcionen les configuracions per a 25 instruments de corda, així com afinacions alternatives per a molts d’ells.

No està limitat a cap llista d'espècies. Qualsevol escala, acord o arpegi, poden ser rastrejats pel programa. No obstant això, té registrades 124 espècies d'escales i 37 d'acords, en sengles fitxers que poden ser ampliats i editats per l'usuari.

Búsqueda d'acords per disposicions de cordes, amb control sobre la inversió de l'acord, i la repetició i/o la omissió de notes.

Funcions de control total sobre la practicabilitat de les digitacions d'acords obtingudes. Pot determinar-se tan el nombre de dits necessaris per practicar les digitacions, com el nombre de celletes admissibles. El rang pel nombre de dits, va desde 1 dit (útil per a persones amb problemes físics o investigadors de l'slide), fins a 9 (per practicants de "tapping").

Búsqueda d'acords tenint en compte les cordes a l'aire, (trast 0), la qual cosa permet obtenir digitacions de gran sonoritat orientades a tonalitats específiques.

Generador de combinacions de la disposició de cordes, que permet obtenir i ordenar la totalitat de les digitacions possibles de qualsevol acord, a partir d’un mínim i un màxim de cordes adjacents.

Digitacions d’escales i arpegis verticals, limitades per un nombre de trasts, per tal de minimitzar els moviments de la mà que digita l'escala o l'arpegi.

Búsqueda optimitzada de digitacions de gran recorregut.

Busca digitacions a partir d’esquemes configurables de notes per corda. Això facilita el treball de la mà que polsa les cordes, doncs les digitacions obtingudes estan sotmeses a un cicle regular.

Connexió de 2 ó més digitacions d’escala o arpegi en una.

Gestió de pàgines d’estudi, que permeten barrejar diagrames dels 3 modes de treball (escales, acords i arpegis), i editar-hi texte.

La orientació dels diagrames és totalment configurable (6 orientacions).

Soporta 3 idiomes: català, castellà i anglès.

 

Cap de les digitacions obtingudes està escrita enlloc del programa. Totes elles són buscades al moment. Les espècies d'acords i d'escales a buscar, no estan limitades a les bases de dades de fórmules inicials (que poden ampliar-se i editar-se). L'usuari pot, si vol, inventar-se un acord o una escala nova, i buscar-ne les digitacions que li convinguin.

Aquest programa està orientat a instrumentistes de tots els nivells, però sobretot a aquells que s'han proposat estudiar seriosament el seu instrument.

És recomanable, primerament, configurar la orientació dels diagrames al nostre punt de vista. El menú CONFIGURACIO accedeix, entre d'altres, a aquestes funcions. Guardarem la nostra configuració com a predeterminada, per no haver de realitzar els canvis cada cop que arrenquem el programa.

La tecla F1, proporciona ajuda en qualsevol punt del programa. Prem-la quan tinguis algun dubte.

GUITAR SCANNER funciona en 3 modes bàsics: Escales, acords i arpegis.

Tots tres funcionen de manera semblant. Consten d'una fitxa de filtres que ens permetran modelar les digitacions a obtenir.

Després de completar la fitxa de filtres d'un dels modes, començarà la inspecció del diapassó en busca de les digitacions que s'ajustin a les especificacions que hem determinat.

Es canvia d'un mode a l'altre mitjançant el menú MODE. Al tornar a un mode prèviament abandonat, ho trobarem tot tal com estava al moment de deixar-ho.

Les digitacions obtingudes que siguin del nostre interès, podrem copiarles a una finestra de diagrames separada (independent del mode de treball), anomenada Pàgina d'estudi. A la pàgina d'estudi hi podrem barrejar diagrames dels 3 modes, així com editar-hi texte.

Se subministren amb el programa 10 exemples comentats per cada mode de treball, i 10 pàgines d'estudi. Cal obrir-los amb el comandament OBRIR del menú ARXIU. Estudiar-los és una bona manera de familiaritzar-se amb el funcionament del programa.

Aquesta és la fitxa de filtres de la modalitat d'acords:

Ajustant convenienment el valor d'aquests filtres, podem generar i organitzar la totalitat de digitacions possibles de qualsevol acord en el nostre instrument.

Consulta DIAGRAMES del menú CONFIGURACIO, per obtenir informació sobre com es representen les digitacions obtingudes.

A la fila inferior de la pantalla, es visualitza el nom de les tecles que accedeixen a les funcions del mode. Desde la fitxa de filtres, les tecles actives són les següents:

ESC: Torna al menú principal

TAB: Conmuta entre la fitxa de filtres i la finestra de diagrames. Si la finestra de diagrames està buida, la tecla TAB inicia la búsqueda de digitacions.

A continuació es descriu el funcionament dels filtres del mode.

Nom de l'acord a buscar. Amb la combinació de tecles CTRL+fletxa avall es desplega una llista de selecció d'espècies d'acords. Aquesta llista es correspon amb la base de dades de fórmules d'espècies d'acords, a la que s'accedeix desde el menú ARXIU.

Al seleccionar una espècie (prement ENTER damunt de l'espècie desitjada), les notes que componen l'acord s'escriuen automàticament al registre següent Notes. Si no s'especifica el nom d'una nota tònica prèviament al desplegament de la llista, s'assumeix C (Do) com a tònica de l'acord.

Podem deixar aquest filtre en blanc, i escriure manualment les notes a buscar al filtre següent.

Aquestes són les notes que GUITAR SCANNER buscarà en el diapassó per tal de trobar digitacions. La primera d'elles serà considerada la tònica. Poden escriure's directament les notes a buscar en aquest filtre, sense necessitat de seleccionar una espècie d'acord al filtre anterior.

Si escribim les notes manualment, ho haurem de fer segons el sistema de nomenclatura especificat a ENHARMONIA, al menú CONFIGURACIO, i seguint les següents indicacions:

Les notes s'han d'escriure separades per comes, i podem fer-ho indiferentment amb majúscules o minúscules.

El bemol es representa amb una "b", i el doble bemol amb dues, siguin aquestes majúscules o minúscules.

El sostingut (#) es representa amb el seu caràcter corresponent (AltGr + 3).

El doble sostingut es representa amb el caràcter "%".

 

 

Poden ometre's notes d'una espècie d'acord, senzillament borrant-les d'aquest filtre.

Per exemple, l'acord C 13 conté les notes C,E,G,Bb,D,F,A.

Evidenment, en un instrument de 6 ó menys cordes, ens serà impossible tocar un acord de 7 notes. De fet, tampoc és desitjable, doncs obtindríem una sonoritat bastant difícil. Caldrà per tant, ometre alguna nota.

El filtre Notes omissibles proporciona un mètode més flexible per a la omissió de notes.

Es requereixen com a mínim 2 notes perquè el programa efectuï alguna búsqueda.

En aquest filtre podem especificar un ordre obligat de les veus de l'acord, que hauran de complir les digitacions trobades per ser acceptades.

Això eliminarà moltíssimes digitacions, i és útil per trobar sobre el diapassó un acord escrit en un pentagrama, o per construïr cadenes de continuïtat harmònica.

Per no especificar cap ordre obligat, senzillament deixa aquest filtre en blanc.

Aquest filtre ens permet estudiar les espècies d'acords per inversions.

Si volem digitacions en estat fonamental, haurem d'escriure la tònica de l'acord en aquest filtre. Si volem estudiar la 1ª inversió, haurem d'escriure-hi la 3ª, i així successivament. Si no s'especifica cap nota al baix, totes les inversions seran acceptades, la qual cosa ampliarà considerablement el nombre de digitacions obtingudes.

Si no entens la finalitat d'aquest filtre, fes coincidir el seu valor amb la tònica de l'acord (1ª nota del filtre Notes).

Aquest filtre controla l'aparició o no de notes repetides en els diagrames obtinguts. Prem qualsevol tecla per conmutar el seu valor.

Normalment, admetrem notes repetides quan busquem acords simples, i les descartarem quan busquem acords de més de 3 notes.

Hem de tenir en compte, que al inhibir l'aparició de notes repetides, podem no obtenir cap digitació si en el filtre Cordes adjacents hem especificat un nombre de cordes superior al nombre de notes de l'acord.

Desde aquest filtre podem determinar si han de aparèixer totes les notes de l'acord especificat a les digitacions obtingudes, o si en canvi, algunes poden ser omeses. És a dir, s'acceptaran les digitacions que continguin totes les notes, i també aquelles a les quals els falti alguna/es de les notes especificades en aquest filtre.

Deixa aquest filtre en blanc si busques un acord simple (3 ó 4 notes).

Es especialment útil per buscar digitacions d'acords de més de 3 notes, i sobretot per buscar acords que tinguin més notes que el nombre de cordes disponibles. Ja havíem vist que podíem tractar aquest problema eliminant notes del filtre Notes, però això ens obligava a descartar definitivament una o més notes de l'acord.

Amb aquest filtre, podem especificar una llista de notes que poden ser eventualment omeses, i sera el mateix programa qui decidirà, en funció de la regió del diapassó inspeccionada, quina o quines notes s'eliminaran.

Obtindrem digitacions en les que, en alguns casos faltarà la nota G, i en d'altres la nota E, en funció de la regió del diapassó.

Aquest filtre determina quines cordes seran inspeccionades en el procés de búsqueda de digitacions. Cal especificar una sèrie de números corda. Les cordes es numeren d'aguda a greu.

És de gran utilitat en l'estudi de les espècies d'acords, doncs un dels mètodes per organitzar el gran nombre de digitacions que hi ha, consisteix en organitzar-les per disposicions de cordes, fent coincidir el nombre de cordes, amb el nombre de veus de l'espècie en estudi.

Per una banda, això ens permet simplificar la sonoritat de l'acord, i entendre'l d'oïda. També ens ajuda a organitzar les digitacions d'un acord segons la distribució de les seves veus, doncs per a disposicions de cordes diferents, obtindrem també diferents distribucions d'aquelles.

Ens permet també controlar en certa manera la sonoritat de les digitacions. Per exemple, en una guitarra, i amb una disposició "6432" per un acord de 4 notes, obtindrem digitacions amb 3 veus de l'acord juntes, i el baix a una distància aproximada de una octava, la qual cosa reforçarà la seva funció reguladora de l'acord. Per enfatitzar encara més aquest efecte, prova amb la disposició de cordes "6321", que allunya encara més la nota greu de la resta de veus.

No deixis d’experimentar amb disposicions inusuals, com ara "6532", de resonàncies jazzeres.

Aquesta mena de digitacions són especialment interessants per a la interpretació de solos.

Aquest filtre ens acosta de manera ordenada a l'abisme combinatori del nostre instrument. Es basa en la generació controlada de disposicions de cordes. Exercim aquest control especificant el mínim i el màxim nombre de cordes adjacents que poden contenir notes de l'acord buscat, permeten així comunicar a GUITAR SCANNER coses com ara que volem que totes les cordes continguin alguna nota, o que només volem digitacions amb 3 notes juntes i una altre de greu aïllada, o que volem digitacions que tinguin com a mínim 4 notes en cordes adjacents, etc.

Uns quants exemples per guitarra aclariran l'assumpte;

Si escribim Mín: 6 i Màx: 6, obtindrem només aquelles digitacions que ocupin les 6 cordes de la guitarra. No s'acceptarà cap digitació en la que hi hagi alguna corda sense cap nota.

Especificant en un acord tríada (3 notes) Mín: 3 i Màx: 3, obtindrem totes aquelles digitacions en que surtin les 3 veus de l'acord juntes, sigui quina sigui la disposició de cordes resultant.

Amb els valors Mín: 1 i Màx: 1, obtindrem digitacions les veus de les quals estaran sempre separades per una o més cordes buides.

Especificant valors diferents pel mínim i el màxim, podem ampliar el nombre de disposicions de cordes generades.

Per exemple, per obtenir digitacions simples d'un acord tríada, amb notes repetides, fixarem la tònica al baix, i els valors Mín: 4 i Màx: 6, amb la qual cosa obtindrem les digitacions més comunes de l'acord requerit.

Si escribim Mín: 1 i Màx: 6, obtindrem TOTES les digitacions possibles de l'acord buscat, sempre i quan superin la resta de filtres.

De quantes maneres pots tocar l’acord de C major en el teu instrument?

Degut a la forma de la nostra mà, ens és molt més còmode tocar un acord en una disposició de cordes "6432", que no en una disposició "6542". Quan generem combinacions de la disposició amb el filtre Cordes adjacents, apareixen digitacions realment incòmodes, en les que que hem de tocar notes juntes als baixos, i notes aïllades als aguts.

Aquest filtre permet eliminar aquesta mena de digitacions. Prem qualsevol tecla per conmutar entre els 3 valors que admet: Aguts, Greus i Indiferent, que indiquen en quina posició trobarem les cordes adjacents.

Aquest filtre permet determinar el nombre màxim de dits que seran necessaris per practicar les digitacions obtingudes. El seu valor pot estar comprès entre 1 i 9.

Es de gran utilitat per persones amb problemes o limitacions físiques/tècniques a la mà que practica els acords, doncs permet rastrejar el nostre instrument a la recerca de digitacions que s'adaptin al nostre problema. En aquests casos, la combinació d'aquest filtre amb el de cordes obertes, pot ser de gran utilitat.

Sabies que hi ha prop de 30 digitacions de l’acord de C major practicables amb un sol dit?

Què hauria passat si Django Reindhard hagués tingut aquest programa?

Una altra aplicació d'aquest filtre, és la búsqueda de digitacions òptimes per la tècnica de l'slide. Un valor de 1 ó 2 pot servir per aquesta finalitat.

I en un sentit contrari, aquest filtre permet també trobar digitacions aptes per tapping, doncs permet considerar fins a 9 dits. En aquest cas, caldrà especificar un valor alt pel nombre de trasts, per tal que les notes que trepitjen els dits d'una mà i de l'altre, estiguin prou separades.

Limita el nombre de celletes que seran admeses a les digitacions. El màxim valor admès depèn, òbviament, del nombre de dits especificat al filtre anterior, i del nombre de cordes del nostre instrument.

Fixant el seu valor a 0, per exemple, obtindrem digitacions en les quals no caldrà cap celleta per practicar-les. Si el fixem a 4, s'acceptaran un màxim de 4 celletes a les digitacions.

La practicabilitat o no d'un acord, només es determina pel valor d'aquest filtre, i del nombre de dits especificat a Dits, sense entrar en cap altra consideració, donat que hi ha mans de moltes mides, músics de molts nivells, i una digitació que és practicable per un músic pot no ser-ho per un altre. No obstant això, les celletes no es busquen en qualsevol ordre, sinó que es comença per aquelles que, en principi, són més fàcils, i no s'escriuen al diagrama si no es estrictament necessari.

Podem ometre la visualització de les celletes als diagrames, mitjançant les opcions de visualització accessibles desde el menú CONFIGURACIO.

Determina l'amplada màxima, en trasts, que hauran de tenir les digitacions obtingudes. Això dependrà de l'instrument d'estudi, de l'allargada de la mà que practica els acords, i de l'habilitat del músic.

En una guitarra, un valor de 4 ens manté dins la normalitat, mentre que en una mandolina, aquest valor serà més alt.

També és interessant experimentar amb altres valors. Per exemple, si escribim en aquest filtre 1, podrem rastrejar el diapassó del nostre instrument a la recerca de digitacions súper simples. En un sentit contrari, si especifiquem un valor de 15 (màxim nombre de trasts admesos pel programa), podrem fer una ullada a l'abisme combinatori del nostre instrument.

Determina la zona del diapassó que serà inspeccionada, mitjançant dos números de trast separats per un guió, que descriuen un interval. Per defecte, el seu valor és "0-11", que indica que la búsqueda es realitzarà en tota l'extensió del instrument. Cal tenir en compte que a partir del trast 12, la ubicació de les notes és idèntica que a partir del trast 0, però una octava amunt. Per tant, el valor màxim del interval és 11.

Pels instrumentistes de nivell bàsic, que se sentin una mica perduts en mig de tantes digitacions, els pot ser de utilidad per restringir les búsquedes a les primeres posicions, per exemple amb l'interval "0-1".

A un nivell més avançat, és útil per hagilitzar la confecció de pàgines d'estudi la finalitat de les quals sigui relacionar diferents espècies d'acords practicats en una mateixa posició. Consulta el capítol referent a la Pàgina d'estudi, en el qual es comenten alguns exemples utilitzant aquest filtre.

Activant aquest filtre, es tindran en compte les notes de l'acord buscat que es trobin al trast 0 (notes que no cal trepitjar perquè sonin), la qual cosa pot fer augmentar notablement el nombre de digitacions resultants, en funció del nombre de notes del trast 0 que pertanyin a l'acord.

Això ens permet trobar digitacions de gran sonoritat orientades a tonalitats específiques. Prova per exemple, en una guitarra, de buscar digitacions de l'acord E-7, amb aquest filtre activat.

Al prèmer la tecla TAB desde la fitxa de filtres, s'inicia la busqueda de digitacions al diapassó. Pot cancel·lar-se el procés prement la tecla ESC. A la fila superior de la pantalla, es visualitzen 2 comptadors:

Digitacions: Comptabilitza el nombre de digitacions trobades que han superat els filtres. Indica doncs, el nombre de diagrames que conté la finestra de diagrames.

Descartades: Comptabilitza el nombre de digitacions que no han superat els filtres de practicabilitat: Dits i Celletes. Aquests diagrames no apareixen a la finestra. Si vols veure'ls, senzillament augmenta el valor d'aquests filtres.

Finalitzat el procés de búsqueda, el control passa a la finestra de diagrames. Les tecles actives desde aquesta finestra són les següents:

ESC: Torna al menú principal.

TAB: Conmuta entre la finestra de diagrames i la fitxa de filtres.

F5: Augmenta el tamany de la finestra.

F6: Redueix el tamany de la finestra.

F7: Activa el quadre de diàleg de impressió, desde el qual podem seleccionar la informació que volem imprimir. Pot imprimir-se el diapassó amb les notes de l'acord buscat, la fitxa de filtres, els diagrames obtinguts, així com un texte d'encapçalament pel llistat.

INICI (HOME): Posiciona la finestra al començament.

FI (END): Posiciona la finestra al final.

RE PAG (PG UP): Retrocedeix una pàgina (nombre de línes de la finestra).

AV PAG (PG DN): Avança una pàgina.

CTRL + cursor: Prement CTRL en combinació amb les tecles de cursor, es pot desplaçar per la finestra la creu de selecció de diagrames.

ENTER: Copia el diagrama senyalat per la creu de selecció, a la pàgina d'estudi. Consulta el capítol de la pàgina d'estudi per a més informació.

Aquesta és la fitxa de filtres per les modalitats d'escales i arpegis. Ambdós modes funcionen amb la mateixa fitxa de filtres, doncs les diferències entre un i altre són mínimes.

Ajustant convenienment el valor d'aquests filtres, podem generar i organitzar la totalitat de digitacions possibles de qualsevol escala o arpegi en el nostre instrument.

Consulta DIAGRAMES del menú CONFIGURACIÓ, per obtenir informació sobre com es representen les digitacions obtingudes.

A la fila inferior de la pantalla, es visualitza el nom de les tecles que accedeixen a les funcions del mode. Desde la fitxa de filtres, les tecles actives són les següents:

ESC: Torna al menú principal

TAB: Conmuta entre la fitxa de filtres i la finestra de diagrames. Si la finestra de diagrames està buida, la tecla TAB inicia la búsqueda de digitacions.

A continuació es descriu el funcionament dels filtres del mode.

Nom de l'escala/arpegi a buscar. Amb la combinació de tecles CTRL + fletxa avall es desplega una llista de selecció d'espècies. Si estem en el mode d'arpegis, la llista desplegada es correspon amb la base de dades de fórmules d'acords, mentre que si estem en el mode d'escales, la llista és la d'escales. Podem ampliar i/o modificar aquestes llistes desde FORMULES, al menú ARXIU.

Al seleccionar una espècie (prement ENTER damunt de l'espècie desitjada), les notes que componen l'escala/arpegi s'escriuen automàticament al registre següent Notes. Si no s'especifica el nom d'una nota tònica prèviament al desplegament de la llista, s'assumeix C (Do) com a tònica.

Podem deixar aquest filtre en blanc, i escriure manualment les notes a buscar al filtre següent.

Aquestes són les notes que GUITAR SCANNER buscarà en el diapassó per tal de trobar digitacions. La primera d'elles serà considerada la tònica.

Poden escriure's directament les notes a buscar en aquest filtre, sense necessitat de seleccionar una espècie de la llista desplegable del filtre anterior. Si escribim les notes manualment, ho haurem de fer segons el sistema de nomenclatura especificat a ENHARMONIA, al menú CONFIGURACIO, i seguint les següents indicacions:

Les notes s'han d'escriure separades per comes, i podem fer-ho indiferentment amb majúscules o minúscules.

El bemol es representa amb una "b", i el doble bemol amb dues, siguin aquestes majúscules o minúscules.

El sostingut (#) es representa amb el seu caràcter corresponent (AltGr + 3).

El doble sostingut es representa amb el caràcter "%".

 

Es requereixen com a mínim 2 notes perquè el programa efectuï alguna búsqueda.

GUITAR SCANNER ordena les notes d'aquest filtre de manera automàtica. Això pot ser un inconvenient a l'hora de buscar arpegis en un àmbit superior a la octava.

Només en la modalitat d'arpegis, pot inhibir-se la ordenació de les notes deixant en blanc el filtre Arpegi.

Determina la nota més greu de la digitació.

Permet separar les digitacions la primera nota de les quals és la tònica, de les que comencen per una altra nota.

Determina les cordes en les que es buscaran notes de l'escala o arpegi especificat.

Contràriament al mode d'acords, només s'admeten disposicions de cordes correlatives, doncs no té massa sentit buscar digitacions d'escales/arpegis amb disposions de cordes aïllades. Tanmateix, en el procés de búsqueda, s'obtenen digitacions que presenten salts de corda, la admissió o no de les quals, es controla amb el filtre Salts de corda.

Podem utilitzar aquest filtre per acotar la tesitura de les digitacions. Aixó ens permet, per exemple, plantejar-nos l'estudi d'una escala a partir de digitacions d'una sola octava, que relacionarem un cop assimilades.

El filtre Format conmutat a Notes per corda, permet connectar 2 o més digitacions en una. Més avall s'explica com fer-ho.

GUITAR SCANNER ofereix 2 mètodes de búsqueda d'escales i arpegis: El mètode vertical, i el mètode notes per corda, que es conmuten desde el filtre Format al prèmer qualsevol tecla.

El mètode vertical consisteix en buscar digitacions que puguin encabir-se en un nombre de trasts determinat. Després de triar aquest mètode, s'activarà el filtre Trasts, desde el qual podrem especificar aquest valor.

Contràriament al mode acords, el nombre de trasts d'amplitud no representa un valor màxim, sinó que només s'admeten les digitacions que tenen exactament l'amplitud especificada. Tanmateix, podem especificar aquest valor amb un número, una llista de números separats per comes, o un interval, determinat per 2 números separats per un guió "-".

Seleccionant aquest mètode, tindrem accés també al filtre Zona, que permet delimitar la zona del diapassó que serà inspeccionada.

Consulta les explicacions donades per aquest filtre en el capítol d'acords per a més informació.

El mètode vertical, com indica el seu nom, está dissenyat amb la intenció de obtenir digitacions que minimitzin els moviments de la mà que trepitja les notes sobre el diapassó. En una afinació convencional de guitarra, i per una escala major, un valor de 4 generarà digitacions molt còmodes, en les que cada dit trepitjarà notes en només un trast. En canvi, no obtindrem el mateix resultat amb l’escala menor melòdica per exemple, per la qual cosa haurem d’augmentar l’amplitud de trasts.

Com més gran sigui l'amplitud de trasts, més digitacions obtindrem, més difícils de practicar seran, i més absurd serà el qualificatiu de digitacions verticals, que només té sentit per valors petits de trasts. Tanmateix, especificant valors alts, tindrem accés a la totalitat de digitacions possibles en el nostre instrument, i podrem bucejar en un llistat inacabable de digitacions insospitades.

La majoria d'aquestes digitacions però, són poc pràctiques, difícils d'executar i gairebé absurdes. El filtre Trasts ofereix una utilitat addicional per convertir aquesta multitud de digitacions estrambòtiques en digitacions útils de gran recorregut. Consisteix en especificar el nombre de notes per corda que hauran de tenir les digitacions per tal de ser admeses. Això es pot fer tant amb una llista de valors (separats per comes), com amb un interval (2 valors separats per un guió, que indiquen un mínim i un màxim). Haurem d'escriure aquesta informació darrera de l'especificació de trasts, i separada d'aquesta per una barra diagonal (/).

Un exemple clarificarà l'assumpte:

Busquem digitacions per una escala major, i escribim 8-10/3-4 al filtre Trasts. Això vol dir que s'acceptaran digitacions d'entre 8 i 10 trasts d'amplitud, però amb la condició que totes elles tinguin només 3 ó 4 notes per corda. Això produeix uns resultats fabulosos, doncs totes les digitacions obtingudes són perfectament practicables i còmodes!.

Així doncs, aquest sub-filtre del filtre Trasts, ens permet humanitzar la búsqueda de digitacions de gran amplitud, i ens estalvia la tria de digitacions útils de llistats massa extensos.

Quantes digitacions hi ha per l'escala major de Do en el teu instrument?

El mètode Notes per corda, permet determinar un esquema fixe de búsqueda basat en el nombre de notes que ha de contenir cada corda.

Aquesta mena de digitacions faciliten notablement el treball de la mà dreta (o esquerra si ets esquerrà), doncs la polsació de les cordes (amb pua o amb els dits), està sotmesa a un cicle regular en tot el recorregut de la digitació.

Un cop seleccionat aquest mètode, s'activa el filtre Esquema, que consisteix en una plantilla que representa les cordes del nostre instrument, i permet especificar quin nombre de notes haurà de contenir cadascuna. Si no es completa la plantilla, s'entendrà que l'esquema de notes per corda es repetirà cada vegada que es completi.

Per exemple, en una guitarra, les digitacions de l'escala major amb 3 notes per corda, ens obren la porta a la velocitat heptatònica.

Un esquema "3-4", ens ofereix per a aquestes escales, còmodes digitacions de més de 3 octaves.

L'esquema "3-2", aconsegueix el mateix resultat per escales pentatòniques.

El fet que poguem especificar corda a corda el nombre de notes que s'han de polsar, ens permet aïllar a la nostra conveniència, una única digitació d'entre mil·lers. Això és de gran utilitat per connectar 2 ó més digitacions distants en una sola.

Podem, per exemple, considerar 2 digitacions verticals de 4 trasts, una en el registre greu i l'altra en l'agut. Observant la posició de les notes de les digitacions intermitjes, podem traçar diversos camins per connectar-les, mitjançant l'esquema de notes per corda. Podem així modelar la forma final de la digitació, per tal que sigui el més còmode possible per a les nostres capacitats.

Aquest filtre permet eliminar aquelles digitacions en les que no s'utilitzin totes les cordes especificades al filtre Disposició.

Al buscar digitacions amb el mètode de Notes per corda, o amb el mètode Vertical amb valors alts pel nombre de trasts, obtenim digitacions en les que hi ha 2 notes correlatives de l'escala buscada separades per una o més cordes buides, la qual cosa complica la seva practicabilitat, doncs en una afinació convencional ens obligarà a fer un canvi brusc de posició per tocar-les.

Aquest filtre permet acceptar o descartar aquest tipus de digitacions.

Hi ha encara, una altra alternativa. La dificultat d'aquestes digitacions pot desaparèixer (almenys en part), si el salt de corda es produeix sobre una corda a l'aire, doncs el fet de no haver de trepitjar la nota en qüestió ens dóna temps a canviar de posició amb relativa facilitat.

De fet, aprofitant aquesta particularitat, podem obtenir digitacions que ens permetin executar amb comoditat un canvi de registre brusc.

Conmuta entre les 3 possibilitats prement qualsevol tecla.

Consulta el capítol de la finestra de diagrames de la modalitat d'acords. El funcionament és idèntic. La única diferència està en els comptadors de la fila superior de la pantalla. En els modes d'escales i arpegis, no hi ha el comptador de digitacions descartades, doncs no hi ha cap filtre de practicabilitat.

Desde aquest menú, podrem gestionar els fitxers generats pel programa, així com les bases de dades de fórmules d'escales i acords suministrades.

A continuació es descriu el funcionament de cada una de les opcions.

Les fórmules consisteixen en una llista de intervals que generen una espècie d'escala o acord a partir de qualsevol nota.

Tots els acords majors, per exemple, s'obtenen a partir de la fórmula intervàlica 1,3,5 (fonamental, 3ª major i 5ª justa). Si prenem C com a nota tònica, obtindrem que l'acord de C Major està format per les notes C, E i G.

GUITAR SCANNER disposa d'una base de dades de fórmules d'escales, i d'una d'acords/arpegis. Les espècies aquí registrades, són les que apareixen a les llistes de selecció d'espècies dels modes de treball, al prèmer CTRL + fletxa avall, desde els filtres Acord, Escala o Arpegi.

Són les següents:

Escales: algeriana, alterada, àrabs (2), augmentades (2), balineses (2), be-bop (3), bizantines (2), blues (2), coreanes (2), cromàtica, disminuïda, disminuïda de pas, doble harmònica, dòrica, dòrica alterada, egípcia, enigmàtiques (3), espanyoles (3), etíops (2), frígia, frígia #6, frígia major, frígia espanyola, harmònica major, hawaianes (2), hindús (10), hispano-àrab, húngares (4), Indostán, israelís (2), japoneses (16), javaneses (3), jazz menor, lídia, lídia b7, lídia disminuïda, lòcria, mahometanes (2), major, major lòcria, menor, menor harmònica, menor melòdica, mixolídia, napolitanes (3), orientals (2), overtone, pelog, pentatònica alt. b5, pentatònica alt. b6, pentatònica alt. b2, pentatònica alt. b3 b6, pentatònica dominant (2), pentatònica major (2), pentatònica menor (4), perses (2), rumana, simètrica (2), Skriabin (2), súper-lòcria, Tcherepnin, tonal, tritònica, xineses (2) i zíngares (2).

Acords: major, Maj7, Maj7/9, Maj7/9/#11, Maj7/9/#11,13, -, -6, -7, -7/9, -7/9/11, -7/b5, -Maj7, 6, 7, 7/#5, 7/#5,#9, 7/#9, 7/9, 7/9/#11, 7/9/#11,13, 7/b5, 7/b5,#9, 7/b5,b9, 7/b9, 7/b9/b13, dim, dim 7, sus 2, sus 4, sus 4/7, sus 4/7/9, +, + 7, + 7/b9 i + Maj7

En cas de malmetre accidentalment aquests fitxers, podem regenerar-los borrant-los del disc dur. Al arrencar de nou el programa, es crearan automàticament. Els seus noms són ACORDS.DBF i ESCALES.DBF

La tecla F8 conmuta entre la base de dades d'escales i la d'acords. Amb les tecles habituals de moviment del cursor, podem fullejar a la pantalla la base de dades activa. Amb les tecles fletxa dreta i fletxa esquerrra, podem seleccionar les funcions de manteniment visualitzades a l'inferior de la pantalla, que s'activen al prèmer ENTER.

Són les següents:

Afegir: Permet afegir registres a la base de dades activa. Al seleccionar aquesta funció, es crearà un registre nou que podrem editar. Cal entrar primer un nom per la nova espècie, i a continuació, una sèrie de intervals. Cal prèmer ENTER per validar les dades introduïdes.

Editar: Permet modificar el registre actualment seleccionat.

Esborrar: Esborra el registre seleccionat de la base de dades activa.

Ordenar: Conmuta entre la ordenació de la llista pel nom, i la ordenació segons la fórmula. Per localitzar espècies pel seu nom, és convenient la primera ordenació, mentre que la segona és útil per localitzar espècies sinònimes, sobretot en el cas de les escales, doncs moltes escales de diferent nom tenen la mateixa estructura intervàlica. Per exemple, la escala pentatònica menor, és equivalent a una escala japonesa. Semblanment, un mateix acord pot xifrar-se de maneres diferents.

Imprimir: Imprimeix les fórmules de la base de dades activa. El llistat es presentarà en la ordenació actual.

Permet obrir els treballs prèviament guardats dels 3 modes de treball, la pàgina d'estudi, i la configuració de GUITAR SCANNER. A continuació es descriu el quadre de diàleg del comandament OBRIR.

Tipus de fitxer: Prement qualsevol tecla, es conmuta entre els diferents tipus de fitxer que podem obrir, que són els següents:

Digitacions d'acords, Digitacions d'escales, Digitacions d'arpegis, Pàgina d'estudi i Configuració.

A cada un d'ells se'ls assigna una extensió diferent, de manera que es pot fer servir un mateix nom per fitxers de diferent tipus.

Ruta: Directori on es buscaran fitxers per obrir. Al seleccionar un directori, es visualitza una llista dels fitxers que hi pertanyen, del tipus especificat.

Nom: Nom del fitxer a obrir. Pot especificar-se directament, o seleccionant un fitxer de la llista amb ENTER.

ESC: Cancel·la l'apertura de fitxer.

TAB: Permet el salt d'un camp a l'altre.

DEL: Esborra del disc el fitxer seleccionat de la llista de fitxers.

Permet guardar el treball realitzat per tal de poder-lo reanudar en una altra sessió. Les adaptaciones fetes al programa mitjançant el menú CONFIGURACIO, també poden gravar-se en fitxers, i pot assignar-se'n un com a fitxer de configuració per defecte.

Els fitxers es graven amb una extensió diferent per a cada tipus, la qual cosa permet utilitzar el mateix nom per a diferents tipus de fitxers. No cal especificar aquestes extensions al moment de grabar, s'assignen automàticament, i són les següents:

Les finestres de diagrames es guarden en un fitxer separat amb el mateix nom, i amb extensions .SXT, .CXT, .AXT i .PXT respectivament. A continuació es descriu el quadre de diàleg del comandament GUARDAR.

Tipus de fitxer: Prement qualsevol tecla, es conmuta entre els diferents tipus de fitxer que podem guardar. Només apareixen aquells sobre els que hem treballat en la sessió actual.

Ruta: Directori on es gravarà el fitxer. Al seleccionar un directori, es visualitza una llista dels fitxers que conté del tipus seleccionat.

Nom: Nom del fitxer a gravar. Pot especificar-se directament, o seleccionant un fitxer de la llista, en cas que volguem sobre-escriure'l. Després d'haver especificat un nom de fitxer, podem gravar unes línies de comentaris explicatius del contingut d'aquest.

ESC: Cancel·la el procés de gravació.

TAB: Permet el salt d'un camp a l'altre, i confirma la gravació del fitxer un cop se li ha assignat un nom.

DEL: Esborra del disc el fitxer seleccionat de la llista de fitxers.

Tot i que els 3 modes de treball de GUITAR SCANNER poden gravar-se, el més pràctic és gravar només els diagrames seleccionats a la pàgina d'estudi.

Les finestres de diagrames es guarden en un format especial no reconeixible pels processadors de textos. Aquesta funció converteix un fitxer de diagrames en un fitxer de texte ASCII, que podrem editar amb el nostre processador habitual.

Aquestes són les entrades del quadre de diàleg:

Fitxer a convertir: Prement qualsevol tecla, conmutem entre els modes de treball actius, i la pàgina d'estudi (si conté algun diagrama). Si volem convertir un fitxer del disc, caldrà abans obrir-lo amb el comandament OBRIR.

Nom del fitxer de Text: Aquí especificarem el nom que volem donar-li al fitxer de text que crearem. Si no se es pecifica un directori i/o unitat, el fitxer es gravarà en el directori actual.

La tecla TAB inicia el procés de conversió.

Desde aquest menú es conmuta entre els modes d’escales, acords i arpegis. El mode abandonat, conservarà intactes les seves dades i la finestra de diagrames.

El funcionament dels modes de treball es descriu al principi del manual.

La pàgina d'estudi permet incloure en una única finestra, els diagrames que ens intersessin de qualsevol dels 3 modes de treball. Consulta el capítol de la Finestra de diagrames del mode acords, per obtenir informació sobre com fer-ho.

La pàgina de estudi pot editar-se como si fos un fitxer de texte, per tal de incloure-hi comentaris com ara les digitacions òptimes per a cada diagrama, nom de les espècies, exercicis, etc.

Les tecles actives de la pàgina d'estudi són les següents:

ESC: Torna al menú principal.

F7: Imprimeix la pàgina d'estudi.

F8: Buida la pàgina d'estudi.

Tecles de cursor: Permeten desplaçar la finestra per fullejar els diagrames. Amb combinació amb la tecla CTRL, permeten moure el cursor de text per la finestra.

CTRL + Y: Esborra la fila actual desde la posició del cursor fins

el final de la línia.

La pàgina d'estudi, és una eina de gran utilitat per la organització de les digitacions desde diferents punts de vista.

Un exemple: Copiem a la pàgina d'estudi, una digitació còmoda de l'escala major, obtenida desde el mode escales. Passem ara al mode arpegis, i busquem, amb els mateixos filtres que havíem utilitzat per la obtenció de l'escala, l'arpegi "Maj 7". Busquem entre els diagrames obtinguts, aquell que es practica en la mateixa posició que l'escala prèviament obtinguda, i el copiem a la pàgina d'estudi. Busquem la resta d'arpegis diatònics, i els anem copiant per ordre.

Si ho hem fet bé, tindrem a la pàgina d'estudi, un diagrama de l'escala major, i les digitacions de tots els arpegis que conté. Estudiant aquestes digitacions (7 arpegis i una escala), tindrem els coneixaments necessaris per improvitzar sobre qualsevol seqüència d'acords diatònics sense canviar la posició de la mà esquerra (o dreta!) en el diapassó.

Un exemple típic per guitarristes: Obtindrem els acords quatríades diàtònics, en la disposició de cordes "6432", en les seves 3 inversions. Començarem buscant l'acord "Maj 7", amb la tònica al baix. Obntindrem una digitació, que copiarem a la pàgina d'estudi. Fem el mateix amb la resta d'acords diàtonics, i repetim el procés amb la resta de inversions.

Seguint amb l'estudi d'acords, podríem plantejar-nos l'assumpte desde una altra prespectiva, i estudiar una mateixa espècie d'acord en disposicions de cordes diferents, o recollir a la pàgina d'estudi totes les digitacions amb la mateixa ordenació de veus, o confeccionar una pàgina combinant digitacions d'acords amb els seus arpegis corresponents, o crear-nos pàgines d'escales harmonitzades, etc...

Mitjançant les opcions d'aquest menú, podrem configurar GUITAR SCANNER a les nostres preferències.

GUITAR SCANNER ha estat creat per una necessitat d'organitzar l'estudi de la guitarra. Tanmateix la seva utilitat pot extendre's a qualsevol instrument de 3 a 9 cordes, en qualsevol afinació. Es proporcionen amb el programa els fitxers de configuració per a 30 instruments de corda, amb afinacions alternatives per a molts d'ells. Cal obrir aquests fitxers com a fitxers de configuració desde el menú ARXIU.

Seguidament s’enumeren els instruments la configuració dels quals es proporciona. Els números entre parèntesi indiquen diferents afinacions.

Balalaika, bandola, bandolón, bandúrria, banjo (8), baix de 4 i de 5 cordes, bozouki (2), cavaquinho, charango, cuatro, dulcimer, guitarra (6), guitarra de 8 cordes, guitarra portuguesa, guitarra hawaiana (4), guitarra hawaiana de 8 cordes, guitarró, jarana, llaud, mandola, mandolina (2), sitar (3), steel guitar de 6, 8 i 9 cuerdas, timple, tres (3), ukelele (2), vihuela de 4, 5, 6 i 7 cordes i vihuelita.

El quadre de diàleg per configurar l'instrument d'estudi, ens demana el nombre de cordes que té, i a continuació l'afinació de cadascuna.

La tecla TAB valida el canvi de instrument, i ESC cancel·la el procés.

Els diagrames obtinguts en els 3 modes de treball, poden orientar-se de 6 maneres diferents, per tal d'adaptar-los al nostre punt de vista. El diapassó de la part superior de la pantalla principal, també pot canviar la seva orientació, tot i que sempre es presenta horitzontalment.

Després de seleccionar DIAGRAMES desde el menú CONFIGURACIO, cal seleccionar el tipus de diagrama la orientació del qual es vol canviar. Apareixerà una pantalla amb les 6 orientacions soportades. Selecciona'n una amb la tecla TAB o ENTER. Cada mode de treball pot tenir la seva orientació particular.

La representació de les digitacions, presenta algunes diferències segons si són d'acords o d'escales:

El nº romà que figura al costat dels diagrames, indica la posició (trast) en que s'ha de practicar l'acord. Si no s'indica, s'entén que la digitació es practica en els primers trasts de l'instrument. Pot inhibir-se'n la visualització mitjançant les OPCIONS del menú CONFIGURACIO.

Al començament de cada corda s'indica l'interval que forma amb la fonamental (tònica) la nota que conté. Pot inhibir-se'n la visualització.

Les cordes que no contenen cap nota, sempre porten la marca "x".

Les notes al aire (traste 0), no es representen amb cap caràcter. Un corda sense "x" i sense cap altra nota, indica que ha de sonar a l'aire.

Les tòniques es representen amb el caràcter "* ", i la resta de notes amb "· ", exepte les celletes. Aquests caràcters poden canviar-se mitjançant les opcions del menú CONFIGURACIO.

 

Les tòniques es representen amb "* ", i la resta de notes amb "· ", incloses les notes a l'aire, que es visualitzen fora del diagrama.

Les cordes que no contenen cap nota, no porten cap indicació.

Igual que els acords, es visualitza la posició amb un número romà, si la digitació es practica més enllà dels primers trasts.

 

 

Permet configurar l'aspecte dels diagrames obtinguts. Poden representar-se en 3 tamanys, per adaptar la visualització al treball en pantalla o sobre paper.

Poden canviar-se també els caràcters que s'utilitzen per representar les notes, les tòniques i les celletes, per si els caràcters originals no es corresponen amb la taula de caràcters que fa servir la teva computadora.

També pot configurar-se quina informació addicional es visualitzarà en els diagrames, (posició, intervals i celletes). Inhibir la visualització de la posició, és de especial utilitat, doncs permet obtenir diagrames genèrics, no sotmesos a cap nota tònica concreta. En canvi, en el mode acords, és recomanable no inhibir la visualització dels intervals, que ens ajuda a comprendre com estan distribuïdes les veus de l'acord.

GUITAR SCANNER suporta 2 sistemes de nomenclatura de les notes: el tradicional (Do, Re, Mi, Fa, etc.) i el modern (C, D, E, F, etc.)

Al seleccionar una modalitat, el programa deixa de reconèixer l'altra. Dit d'una altra manera, no es poden barrejar els 2 sistemes a l'hora d'entrar notes.

Desde aquest menú es conmuta també entre la representació per defecte sobre el diapassó de les notes alterades (b ó #).

GUITAR SCANNER disposa de 5 combinacions de colors per tal d'adaptar el programa al teu gust, o al teu monitor.

GUITAR SCANNER pot presentar-se en 3 idiomes: català, castellà i anglès. Selecciona el més apropiat polsant ENTER damunt seu.

Polsant la tecla F1, obtindrem ajuda sensible al contexte en qualsevol moment de l'execució de GUITAR SCANNER

............................................./